realitat

110 anys de Simone de Beauvoir

Aquest nou de gener ha estat el 110è aniversari del naixement de Simone de Beauvoir, escriptora, intel·lectual, filòsofa existencialista, militant feminista i teòrica socialista francesa. Tot i que ella mateixa no es considerava filòsofa, va tenir una gran influència tant en l'existencialisme feminista com en la teoria feminista posterior.

De Beauvoir va escriure novel·les, assaigs, biografies, autobiografies i monografies sobre filosofia, política i temes socials. Va ser coneguda pel seu tractat El Segon Sexe (1949), una anàlisi detallada de l'opressió de les dones i un tracte fonamental del feminisme contemporani, així com per les seves novel·les, inclosa Tots els homes són mortals i Els Mandarins. També va ser coneguda per la seva relació intel·lectual i oberta al llarg del temps amb el filòsof francès Jean-Paul Sartre .


El compromís polític

Simone de Beauvoir es va involucrar en l'activisme polític molt abans del seu compromís amb el moviment feminista. És cert que, durant la Segona Guerra mundial, Beauvoir no va participar en la resistència francesa contra l'ocupació nazi, mentre que altres amics com Albert Camus sí que ho varen fer. Però, en aquella època, Beauvoir intentava sobreviure al París ocupat pels nazis, mentre els seus amics més propers (Jean-Paul Sartre i Jacques-Laurent Bost) eren presoners en camps alemanys.

Durant la postguerra europea, Beauvoir es compromet amb moviments polítics. Escriu sobre les dictadures espanyola i portuguesa, entre altres temes, en Combat, la revista d’esquerres dirigida per Camus. Propera al marxisme, fa viatges de suport a la Unió Soviètica i Cuba, que li varen ser criticats. Va tenir una actuació molt decidida a favor de la independència algeriana i, juntament amb Gisèle Halimi i Elisabeth Badinter, va ser decisiva la seva denúncia de l'actuació de l'exèrcit i la policia francesos per les tortures infligides a les dones durant la Guerra d'Algèria. Durant el maig del 68, Beauvoir no tingué tampoc un paper protagonista en el moviment estudiantil.

La seva activitat política pròpia –i no com a acompanyant de Sartre– va començar a la primeria dels anys 70 amb els inicis del Moviment d'Alliberament de les Dones (MLF) francès. Beauvoir pren partit sobre el dret a l'avortament i la legalització de la contracepció. És l'origen, l'any 1971, del Manifest de les 343. Amb Gisèle Halimi, va cofundar el moviment Choisir, el paper del qual fou decisiu per a la legalització de la interrupció voluntària de l'embaràs. L'escriptora també va participar en moltes manifestacions i actes públics, en un moment en què la seva visibilitat com a intel·lectual era molt gran. No s’atreví, però, a donar suport a determinats projectes (com la creació de la revista Les Cahiers du GRIF, una de les més importants en el feminisme francòfon), encara que participà en altres de similars: fundà, l'any 1977, amb altres dones, la revista Questions féministes, que esdevindrà Nouvelles Questions Féministes a partir del 1981, després d’una escissió de les feministes “radicals” com Monique Wittig. En els darrers quinze anys de la seva vida, i al costat de Sylvie Le Bon, Simone de Beauvoir es dedicà en cos i ànima al moviment feminista, tant amb la seva presència com amb els articles que escrivia.

Font i més informació a la Viquipèdia

Etiquetes de comentaris: , , , ,



Més articles




Segueix-nos

Comparteix

Tw
Fb
G+

Tradueix


edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya


Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre

X

Col·labora!

Formulari de Contacte

Contacta amb la redacció de la realitat*

Formulari de Convocatòries

Fes-nos arribar convocatòries d'actes i mobilitzacions

Formulari de Notícies

Informa'ns d'allò que passa al teu voltant


ajuda'ns a conèixer i transformar la realitat*