realitat

120è aniversari de Serguei Eisenstein (3 pel·lícules imprescindibles)

Serguei Mikhàilovitx Eisenstein fou un director, muntador i teòric cinematogràfic soviètic, en molts sentits, un dels pares del cinema, tal com l'entenem avui.

Fou fill de Mikhail Eisenstein, un jueu alemany amb arrels sueques, i Iúlia Ivànovna Koniétskaia, una ortodoxa eslava d'origen rus. Era una família de classe mitjana, ja que Mikhail (1867-1920) era arquitecte modernista a Riga (Letònia) i més tard conseller, i Iúlia Ivànovna, filla d'un pròsper comerciant. Iúlia abandonà Riga el 1905, l'any de la Revolució russa de 1905, i s'endugué Sergei amb ella a Sant Petersburg.

Va interrompre els estudis per tal d'allistar-se a les milícies populars que participaven de manera activa en la Revolució, la qual cosa provoca la ruptura de relacions amb el seu pare. El 1918 Sergei s'incorpora a l'exèrcit Roig amb la total oposició del seu pare que s'enrola a l'exèrcit Blanc, una lliga anticomunista.

El 1920, Sergei va ser traslladat a un comandament a Minsk, Bielorússia, després dels èxits propagandístics en favor de la Revolució.

Dins l'exèrcit Roig entrà en contacte amb el teatre; el 1920 Eisenstein es va traslladar a Moscou, i va començar la seva carrera teatral treballant per a la Proletkult, la cultura del proletariat. Treballava com a responsable de decorats i com a director i intèrpret de petits espectacles per a la tropa. Les seves produccions es titulen Màscares de gas, Escolta Moscou, i El savi. La seva experiència com a director d'escena del Teatre Obrer (1920) l'impulsà a estudiar direcció teatral a l'escola estatal, on desenvolupà una personal concepció de l'art dramàtic basada en la juxtaposició d'imatges de fort contingut emocional i on seguí els ensenyaments de Vsévolod Meierhold, amb el qual treballava com a dissenyador. El 1923 Eisenstein va començar la seva carrera com a teòric,[14] escrivint El muntatge d'atraccions per al diari LEF.




La vaga (1925)

El seu primer contacte amb el cinema fou el rodatge d'un petit curtmetratge, el 1923, inclòs en el muntatge de l'obra teatral El savi; es titulà El diari de Glumov, amb Dziga Vertov, que estava contractat inicialment com a instructor.[2][16] Començà a interessar-se activament pel nou mitjà artístic i rodà la seva primera gran obra, el llargmetratge La vaga (Стачка) (1924), amb una famosa seqüència en la qual utilitzà la imatge de bestiar sacrificat a l'escorxador intercalada amb una altra de treballadors afusellats per soldats tsaristes. Arran del rodatge de La vaga trencà amb el Proletkult. En aquesta obra pogué posar en pràctica les seves teories, encara que ell mateix va considerar que havia fracassat a l'hora de fer fluir les emocions dels espectadors, i que era massa teatral. Van confiscar l'única còpia que hi havia de la pel·lícula, que no es va poder tornar a distribuir fins després de la seva mort. El film va arribar a ser exhibit a Occident i va obtenir el premi en l'Exposició de París el 1925.



El cuirassat Potemkin (1925)

Allunyat ja del Teatre Obrer, rebé l'encàrrec de rodar una pel·lícula commemorativa de la Revolució russa de 1905, que es convertiria en la seva obra més cèlebre: El cuirassat Potemkin (1925). Considerada una de les majors fites assolides pel cinema mut, l'escena de l'amotinament al vaixell al port d'Odessa i la vertiginosa escena d'acció de l'escalinata d'Odessa constitueixen punts decisius en la configuració del llenguatge cinematogràfic.



Octubre (1927)

Després d'aquesta gran pel·lícula realitzarà dos treballs més: Octubre, en què narra els successos de l'assalt al palau d'Hivern durant la Revolució bolxevic de 1917, i La línia general (també coneguda com El vell i el nou), film sobre la reforma agrària, encara que pels diversos canvis en la política agrària a la Unió Soviètica va haver de canviar el guió en diverses ocasions. Octubre (1927) és la reconstrucció dels fets decisius de 1917, i està basada en l'obra del periodista nord-americà John Reed, Els deu dies que commogueren el món.

Font: Serguei Eisenstein a la Viquipèdia

Etiquetes de comentaris: , , , , ,



Més articles





edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya


Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre

X

Col·labora!

Formulari de Contacte

Contacta amb la redacció de la realitat*

Formulari de Convocatòries

Fes-nos arribar convocatòries d'actes i mobilitzacions

Formulari de Notícies

Informa'ns d'allò que passa al teu voltant


ajuda'ns a conèixer i transformar la realitat*