realitat

Barcelona denuncia que el nou Pla Estatal d’Habitatge ignora reivindicacions bàsiques pels governs locals

L’alcaldessa, Ada Colau, reclama que es trenqui amb la tendència actual de reducció dels pressupostos estatals destinats a habitatge, que ha disminuït un 70% la partida pressupostària d’habitatge en els últims 8 anys.

Demana que el pla estatal inclogui mesures per controlar l’augment desproporcionat dels preus dels lloguers

Colau explica que la reducció del 19% dels desnonaments a Barcelona durant el 2017 ha estat fruit d’un “sobreesforç ingent” realitzat pels serveis de l’Ajuntament

Aquestes demandes s’han impulsat conjuntament amb altres ajuntaments de l’Estat com Madrid, València, Saragossa, Cadis, A Coruña i Santiago de Compostel·la, entre altres que també faran públic el seu malestar durant els propers dies

L’Ajuntament de Barcelona denuncia que el Pla Estatal d’Habitatge 2018-2021, que és previst que s’aprovi el proper divendres en Consell de Ministres, ignora reivindicacions bàsiques pels governs locals. Aquestes reivindicacions es van fer arribar com al·legacions primer, i posteriorment mitjançant la trobada amb el Secretari d’Estat d’Habitatge el passat mes de desembre d’Infraestructures, Transports i Habitatge, Julio Gómez-Pomar.

A la trobada amb el Secretari d’Estat d’Habitatge van participar els regidors d’habitatge de Càdiz, Madrid, Saragossa, Corunya, Santiago i València. Tots ells van coincidir en assenyalar que els problemes que es generen per la manca d’inversió i per la manca d’un projecte en polítiques públiques d’habitatge del Govern estatal recauen directament en els municipis, que són les administracions que al capdavall han de fer front als desnonaments, als problemes que generen les pujades indiscriminades dels preus dels lloguers, i als que provoca la manca d’un parc d’habitatge públic i de preu assequible de lloguer.

El Decret Llei que previsiblement aprovarà el Consell de Ministres no satisfà les expectatives dels municipis, que volen posar de manifest que han quedat fora del pla les propostes fonamentals que havien fet per poder donar resposta a les urgències que estan vivint a cadascuna de les ciutats. Barcelona ho denuncia avui i en els propers dies ho faran públic també la resta de les ciutats signants, que a més a més volen animar la resta de governs locals a sumar-s’hi.

L’alcaldessa, Ada Colau, ha recordat les nombroses iniciatives que ha impulsat l’Ajuntament de Barcelona en matèria d’habitatge, amb un increment que multiplica per quatre els anteriors pressupostos en matèria d’habitatge, amb l’activació de tota la maquinària municipal per activar sòls i per posar en marxa projectes per construir nou habitatge públic, amb la compra i l’adquisició d’habitatge per enriquir també el parc de lloguer municipal amb habitatge ja construït, o amb iniciatives com la creació de la Unitat Contra l’Exclusió Residencial (la UCER) un servei destinat justament a aturar l’impacte de les “polítiques nefastes que fomenten l’especulació i la inestabilitat del mercat de lloguer”, ha dit Colau.

L’alcaldessa ha remarcat que la reducció del 19% de desnonaments a la ciutat de Barcelona que fa dos dies va fer públic el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) en la divulgació de les seves dades de gestió del 2017, hi ha contribuït decisivament “el sobreesforç ingent” que ha fet l’Ajuntament de Barcelona. El regidor d’Habitatge, Josep Maria Montaner, ha detallat que la UCER, el servei dedicat a aturar i combatre els desnonaments va incrementar en el 2017 (és a dir, en el seu segon any de funcionament i respecte a les dades d’atenció de 2014) en un 246% el nombre de casos atesos. “Hem intervingut en gairebé tots els processos de desnonaments”, ha remarcat Montaner, que ha especificat que la UCER i per tant els serveis municipals van atendre durant 2017 un total de 2.351 famílies. “I en el 45% dels casos els propietaris eren grans tenidors”. “Hem de seguir insistint en la coresponsabilitat de les entitats financeres, que han estat les grans beneficiàries de la crisi”.

Així doncs, entre altres qüestions els ajuntaments coincideixen en la necessitat de:

– Modificar la Llei d’Arrendaments Urbans (la LAU) per allargar la durada dels contractes de lloguer, i evitar els increments de preus.

– Revertir les retallades pressupostàries dels últims anys, ja que si continua la línia actual, les polítiques públiques d’habitatge desapareixeran en 5 anys. Per canviar aquesta situació consideren que el pressupost passi dels 467 milions d’euros (destinats a tot l’Estat espanyol) previstos fins als 2.000 milions per al 2018. Aquest és el primer pas per passar del 0,059% del PIB (que és el que representa l’actual d’inversió) a l’1,5% del PIB en 10 anys, per equiparar l’Estat espanyol a la resta dels països europeus referents en matèria d’habitatge.

– En concret, preocupa la manca de recursos per incrementar el parc públic de lloguer. Actualment Espanya només té un 2,5% d’habitatge de lloguer assequible, un parc insuficient per cobrir les necessitats de la ciutadania. Als països referents en polítiques d’habitatge els percentatges de parc de lloguer públic estan molt lluny d’aquest: 24% (Àustria), 17% (Regne Unit i França).

– Per tirar endavant la promoció d’habitatge públic cal també disposar de línies de finançament de l’Institut de Crèdit oficial i cal que el Govern de l’Estat doni suport a aquestes línies.

– Per ampliar el ventall de possibilitats de creació i d’accés a l’habitatge de protecció oficial calen nous models de tinència que garanteixin la permanència de la titularitat pública del sòl com són les cooperatives d’habitatges, la cessió d’ús, etc.

– Obligar les entitats financeres i la SAREB, que van ser rescatades amb diners públics a incorporar els immobles al fons d’habitatges destinats a lloguer social. En l’actual redactat del pla aquestes aportacions són voluntàries, la qual cosa ja s’ha demostrat que no és eficaç.

– Preveure ajudes a la rehabilitació destinades a petits propietaris i que aquestes mesures no suposin com a contrapartida un augment desproporcionat dels preus dels lloguers en el mercat privat.

– Cal impulsar mesures fiscals que posin fi als beneficis de les SOCIMIS ja que aquestes empreses repercuteixen negativament en el nivell social del mercat de lloguer i tenen beneficis que superen els 5.000 milions d’euros gràcies a les excepcions de tributs i a les bonificacions fiscals.

L’Ajuntament de Barcelona ha impulsat durant aquest mandat la construcció de 4.500 habitatges (66 promocions) nous, el 80% dels quals, uns 3.600 habitatges, estan destinats al lloguer públic. Només la promoció pública de lloguer suposa una inversió aproximada de 360 milions d’euros, que a hores d’ara només assumeix l’Ajuntament.

D’altra banda, l’Ajuntament de Barcelona està finançant amb més del 90% la despesa de les diferents polítiques d’habitatge com ara els ajuts a la rehabilitació, o els ajuts al pagament del lloguer.

Font: EUiA

Etiquetes de comentaris: , , , , ,



Més articles




Segueix-nos

Comparteix

Tw
Fb
G+

Tradueix


edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya


Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre

X

Col·labora!

Formulari de Contacte

Contacta amb la redacció de la realitat*

Formulari de Convocatòries

Fes-nos arribar convocatòries d'actes i mobilitzacions

Formulari de Notícies

Informa'ns d'allò que passa al teu voltant


ajuda'ns a conèixer i transformar la realitat*