realitat

Mor als 76 anys el geni científic i humanista d'Stephen Hawking

Stephen Hawking ha mort als 76 anys a la seva residència de Cambridge. Amb la marxa del físic i cosmòleg britànic, es perd un dels científics més prestigiosos i famosos del segle XX i del segle XXI. Hawkinga ser acceptat com a membre de la Royal Society amb només 32 anys, essent un dels membres més joves en els gairebé 400 anys d'història d'aquesta institució. De 1979 a 2009 va ser titular de la Càtedra Lucasiana de matemàtiques de la Universitat de Cambridge, lloc que va ocupar Isaac Newton.

La seva importància va traspassar les fronteres acadèmiques gràcies a treballs divulgatius com 'Breu Història del Temps', publicat el 1988 i del qual s'han venut milions d'exemplars a tot el món. Va saber cultivar una faceta divulgativa i popular, amb aparicions en Els Simpson, Futurama o Big Bang Theory. El geni va convertir-se també amb un exemple de superació, convivint tota la seva vida amb una esclerosi lateral amiotròfica que no li va impedir esdevenir una de les ments més brillants del seu temps.

Transcendència científica


"Quan la gent em pregunta si un déu va crear l'univers, els dic que la pregunta no té sentit. El temps no existia abans del Big Bang, així que no hi va haver temps perquè Déu fes que l'univers nasqués. És com demanar instruccions per arribar a la vora de la Terra, la Terra és una esfera, no té una vora; així que buscar-la és un exercici inútil. Tots som lliures de creure el que volem, i crec que l'explicació més simple és que no hi ha déu. Ningú va crear el nostre univers i ningú dirigeix el nostre destí. Això em porta a una profunda revelació: probablement no hi ha cel ni vida eterna. Tenim aquesta vida per apreciar el gran disseny de l'univers, i per això estic extremadament agraït"

Com a físic teòric i com a cosmòleg, les aportacions de Hawking a la ciència són incalculables. En col·laboració amb Roger Penrose, de 1966 a 1970 desenvolupa la teoria de la singularitat. Ell 1970 presenten una prova que si l'univers obeeix a la teoria general de la relativitat d'Albert Einstein i s'ajusta a qualsevol dels models de cosmologia física desenvolupats per Alexander Friedmann, llavors necessàriament ha d'haver començat com una singularitat. El 1970, Hawking també postula el que es coneix com la segona llei de la dinàmica dels forats negres, que l'horitzó d'esdeveniments d'un forat negre mai no pot ser més petit.

A partir de 1973, Hawking es va traslladar a l'estudi de la gravetat quàntica i la mecànica quàntica. El seu treball en aquesta àrea va ser esperonat per una visita a Moscou i l'intercanvi d'idees amb Yakov Borisovich Zel'dovich i Alexei Starobinsky, que van demostrar que segons el principi d'incertesa, els forats negres rotatius emeten partícules. Resultat dels seus estudis sobre forats negres, el 1974, Hawking va demostrar que els forats negres emeten radiacions, avui conegudes com a radiació de Hawking, que poden continuar fins que esgoten la seva energia i s'evaporen.

El 1981, en una conferència del Vaticà, va presentar treballs que suggereixen que no hi pot haver fronteres, sigui d'inici o de final, a l'univers. Posteriorment, va desenvolupar la investigació en col·laboració amb Jim Hartle, i el 1983 van publicar un model, conegut com l'estat Hartle-Hawking. Va proposar que abans de l'època de Planck, l'univers no tenia límits en l'espai-temps; abans del Big Bang, el temps no existia i el concepte de l'inici de l'univers no té sentit.

Hawking va continuar el seu treball en física: el 1993 va editar un llibre sobre la gravetat quàntica euclidiana amb Gary Gibbons i va publicar una edició recopilada dels seus propis articles sobre forats negres i el Big Bang.

Tot i les seves indiscutibles aportacions al coneixement de la nostra realitat, Hawking mai va ser guardonat amb cap premi Nobel.

Posicionaments polítics


Durant tota la seva vida, Hawking ha fet un ús responsable de la seva popularitat i de l'atenció que obtenen els seus posicionaments públics, posició que ha utilitzat per a estendre els valors de la ciència i de l'humanisme, declarant-se crític amb el capitalisme, defensor dels serveis públics i antimilitarista. Va ser votant laborista durant dècades. L'any 2000 va pronunciar-se contra la invasió de l'Iraq, que va qualificar de "crim de guerra". Va donar suport al boicot acadèmic a Israel per la situació del poble palestí.

Hawking ha estat un ferm defensor dels sistemes públics nacionals de salut i d'educació, pronunciant-se obertament contra les privatitzacions i advertint sobre el perill que la salut sigui desplaçada pels interessos lucratius. L'any 2017, va tornar a donar suport als laboristes britànics en la campanya en favor del candidat Jeremy Corbyn.

Etiquetes de comentaris: ,



Més articles




Segueix-nos

Comparteix

Tw
Fb
G+

Tradueix


edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya


Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre

X

Col·labora!

Formulari de Contacte

Contacta amb la redacció de la realitat*

Formulari de Convocatòries

Fes-nos arribar convocatòries d'actes i mobilitzacions

Formulari de Notícies

Informa'ns d'allò que passa al teu voltant


ajuda'ns a conèixer i transformar la realitat*