realitat

L’Ajuntament de Barcelona i més de 700 entitats impulsen una estratègia conjunta per garantir els drets socials a la ciutat

L’Estratègia d’Inclusió i Reducció de les Desigualtats 2017-2027 fixa per primera vegada 12 fites de ciutat mesurables que guiaran l’activitat de totes les entitats socials, actors de l’Acord Ciutadà i administracions durant els propers anys.

L’Ajuntament de Barcelona, les més de 700 entitats que conformen l’Acord Ciutadà per una Barcelona Inclusiva i el conjunt de grups municipals amb presència al consistori han acordat conjuntament, després d’un any i mig de treballs, l’Estratègia d’Inclusió i Reducció de les Desigualtats 2017-2027. Es tracta d’un document marc de referència, coproduït des de la base, i que per primera vegada marca 12 fites concretes i mesurables que guiaran l’acció de tots els actors que treballen a la ciutat en l’àmbit dels drets socials. L’Estratègia considera prioritari reduir les desigualtats de renda i garantir els drets socials de tota la ciutadania, un objectiu que s’ha d’assolir mitjançant l’increment de l’equitat i de les oportunitats formatives i educatives, l’enfortiment de les xarxes de suport social i comunitari i el combat contra l’estigmatització i la segregació. Les fites marquen el rumb municipal i exigeixen el treball conjunt en aquesta direcció, per la qual cosa també caldrà impulsar el seu compliment a nivell nacional i internacional. L’Estratègia s’ha presentat oficialment aquest dilluns al Saló de Cent de l’Ajuntament, en un acte presidit per l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, i amb presència de totes les entitats que conformen l’Acord Ciutadà i el conjunt de grups polítics.

El treball de diagnosi previ ha permès identificar l’habitatge, la lluita contra la pobresa i les cures com els grans reptes que a nivell social haurà de fer front Barcelona en el futur més immediat. Són desafiaments que no només depenen de l’actuació municipal o de les entitats socials que treballen a la ciutat, però tot i així l’Acord Ciutadà es compromet d’aquesta manera a tenir-los especialment presents i a reivindicar-los de forma clara en el seu dia a dia. De fet, l’Estratègia ja està en marxa en gran mesura, com demostra la quantificació que s’ha fet dels prop de 900 projectes que ja estan en funcionament o a punt d’engegar-se per contribuir en l’assoliment dels objectius.

En resum, el que busca l’Estratègia és aconseguir que el 2027 s’hagin assentat els pilars perquè Barcelona sigui una ciutat socialment justa, diversa i intercultural garant dels drets socials i civils, que respecti i valori les diferències i sigui un referent en equitat, respecte, convivència i solidaritat; que també sigui una ciutat habitable i acollidora amb totes les persones, i que per això revitalitzi els seus barris i faci front als processos d’expulsió residencial que comporten uns canvis en la composició el veïnat; que sigui una ciutat educadora que ofereixi un ampli ventall d’oportunitats per a tothom al llarg de tota la vida; que sigui una ciutat feminista en què l’equitat de gènere sigui una realitat i que a la vegada actuï com a referència mundial en la universalització del dret a la diversitat d’orientació sexual i identitat de gènere; i, també, que sigui una ciutat saludable que pren cura de tothom. Per fer-ho possible el document fixa 5 línies estratègiques i 41 objectius concrets que posen l’accent en aquesta reducció de les desigualtats socials detectades i que, segons tota la recerca científica que hi ha disponible, tenen repercussió directa sobre la salut i sobre l’esperança de vida de les persones que les pateixen. En definitiva, fer una Barcelona de Barcelones, una ciutat compartida on tothom tingui dret a construir-la i gaudir-la.

Els efectes de la crisi


Les polítiques socials de la darrera dècada han estat clarament marcades per la crisi econòmica. La posada en marxa de polítiques d’austeritat ha provocat un cert grau d’erosió en els mecanismes de protecció social i, en aquest context, el món local i la societat civil han hagut de fer front les emergències en primera línia. Tot i que els indicadors macroeconòmics han començat a mostrar una lleu recuperació, la realitat és que les problemàtiques socials continuen vigents i, per aquesta raó, cal el concurs de totes les administracions en la posada en marxa de polítiques dirigides a la reducció de les desigualtats. Aquesta és una motivació més en la posada en marxa d’aquesta Estratègia d’Inclusió i Reducció de les Desigualtats 2017-2027, que en tot moment ha estat coproduïda amb el món associatiu.

A la pràctica, Barcelona ha estat sempre present en la defensa dels drets socials. L’any 2005 ja va aprovar un primer Pla Municipal d’Inclusió de Barcelona, que es plantejava com aportar a les polítiques municipals una nova perspectiva amb capacitat de descriure realitats de desigualtat i vulnerabilitat noves i complexes. Posteriorment, entre l’any 2012 i 2015, l’Ajuntament va impulsar el Pla per a la Inclusió Social de Barcelona, en un context de crisi i d’adaptació de les polítiques d’inclusió a un nou entorn socioeconòmic. L’existència i el manteniment d’aquest Acord Ciutadà per a una Barcelona Inclusiva és el que ha permès que cristal•litzi ara una nova Estratègia d’Inclusió que, en qualsevol cas, ha comptat amb el treball i el debat de diversos espais compartits, com és el Consell Municipal de Benestar Social (on estan presents tots els grups polítics amb presència al consistori) i els propis organismes de treball de l’Acord.

12 fites per a l’any 2027


El resultat d’aquest any i mig de treball ha estat la definició de 12 grans fites de ciutat a les quals es vol donar compliment durant la propera dècada, a l’estil dels Objectius de Desenvolupament del Mil•lenni o bé l’Estratègia Europa 2020. La seva definició parteix d’un treball acurat i de la premissa que les línies de treball actual es mantindran i es reforçaran. Per aquest motiu les xifres fixades es consideren realistes i assumibles. Són les següents:

1. Reduir una de cada tres les llars que han de destinar un percentatge superior al 40% de la seva renda anual a les despeses d’habitatge
– L’any 2016 el 19,3% de les llars de Barcelona (127.959 en total) destinaven més d’un 40% dels seus ingressos a cobrir la despesa de l’habitatge. Aquesta xifra es vol reduir en un total de 40.000 llars.

2. Reduir un 10% la distància de renda entre els cinc barris amb major i menor renda familiar disponible per càpita.
– La distància actual entre aquestes dues realitats és de 34.391 euros. La voluntat és que sigui inferior als 31.000 euros.

3. Reduir la taxa de pobresa laboral per sota del 7%.
– Actualment el nombre de persones que estan ocupades i que disposen d’una renda per sota del llindar de la pobresa és del 9,8%.

4. Disminuir a la meitat la taxa de privació material severa de tota la població, especialment dels infants.
– Aquesta taxa era del 10,6% l’any 2011, però en el cas dels menors de 16 anys era del 12,5%. L’objectiu és que aquest percentatge baixi al 5% i al 6,25%, respectivament.

5. Disminuir en un 60% les persones que no poden mantenir la llar a una temperatura adequada.
– El percentatge de llars en situació de pobresa energètica era del 9,1% l’any 2016. Aquesta xifra hauria de situar-se per sota del 4% l’any 2027.

6. Reduir en 9 punts percentuals la diferència de la taxa d’èxit escolar entre districtes, tot assegurant que es mantinguin les taxes més elevades.
– En el curts 2014-1015 la diferència entre districtes amb més i menys fracàs escolar era de 18,47 punts percentuals. L’objectiu és que no sigui superior als 10 punts percentuals.

7. Garantir que cap dona persona s’hagi d’ocupar en solitari d’una persona gran o discapacitada amb necessitat de cura.
– El recorregut és ambiciós perquè ja al 2016 el 7,9% de la població de la ciutat, majoritàriament dones, s’ocupaven d’una persona amb dependència sense cap tipus de suport.

8. Reduir un 20% el nombre de persones que no tenen la possibilitat de parlar amb algú dels seus problemes personals i familiars tant com desitjarien.
– L’Enquesta de Salut de Barcelona mostra que aquest percentatge és el 8,8% del total de la població. L’objectiu és que no siguin més d’un 7%.

9. Augmentar l’esperança de vida en néixer a Barcelona, tot reduint a la meitat la diferència entre els barris en funció de la renda familiar disponible.
– La distància durant el període 2013-2015 era de 3,6 anys i l’objectiu per al període 2025-2027 és que se situï en els 1,8 anys.

10. Reduir un 25% el patiment psicològic de la població, disminuint a la meitat les diferències entre homes i dones i entre districtes.
– El percentatge de persones que manifesten tenir patiment psicològic a la ciutat era l’any 2016 del 18,5% sobre el total. Reduir-ne un de cada quatre casos suposaria que la taxa global se situés en un 13,9%.
– La diferència entre homes i dones en aquest capítol és de 3,8 punts percentuals, i l’objectiu és rebaixar-ho a 1,9 punts.

11. Augmentar un 50% les persones amb discapacitat i diversitat funcional que gaudeixen de programes per a l’autonomia personal i la vida independent.
– L’any 2017 el nombre de persones ateses era de 602 (165 en pisos cedits a entitats, 50 amb el Servei Municipal d’Assistència Personal i 387 més atestes en el projecte de Vida Independent subvencionats). L’objectiu per a la propera dècada és que siguin més de 900.

12. Reduir fins al 10% el percentatge de persones que han patit algun conflicte cívic o problema de convivència al seu barri en el darrer any.
– Segons l’Enquesta de Victimització 2012-2014 aquest percentatge se situava en el 15,2% l’any 2015.


Font: EUiA

Etiquetes de comentaris: , , , ,



Més articles




Segueix-nos

Comparteix

Tw
Fb
G+

Tradueix


edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya


Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre

X

Col·labora!

Formulari de Contacte

Contacta amb la redacció de la realitat*

Formulari de Convocatòries

Fes-nos arribar convocatòries d'actes i mobilitzacions

Formulari de Notícies

Informa'ns d'allò que passa al teu voltant


ajuda'ns a conèixer i transformar la realitat*