realitat

Les principals ciutats de l’Estat exigeixen al Congrés la limitació de les pujades abusives del preu del lloguer

Regidors i regidores de Madrid, Barcelona, València, Saragossa, A Corunya, Còrdova, Cadis i Santiago de Compostel·la assisteixen a la presentació de la proposició de llei del grup confederal d’Unidos Podemos, En Comú Podem i En Marea, que no contempla cap despesa addicional i no tindria impacte en els pressupostos, i que arriba després que el Congrés ja es pronunciés el mes de setembre passat a favor de regular els lloguers abusius.

Les principals ciutats de l’Estat han assistit aquest dijous a la presentació a Madrid d’una proposició de llei per a la regulació dels lloguers abusius i la millora de les garanties i l’accés a l’habitatge de lloguer. Ho han fet en un acte conjunt al Congrés dels Diputats, durant el qual han recordat que l’especulació hipotecària que ha fet miques el dret a l’habitatge durant els últims anys ja s’ha traslladat als preus del lloguer i és un problema real a les grans ciutats, en què fons d’inversió han comprat edificis sencers amb la voluntat d’apujar els preus dels llogaters cada tres anys, molt per sobre de la capacitat de pagament dels residents. Les ciutats han lamentat també la nul·la voluntat política de l’actual govern de l’Estat per fer complir la Constitució en allò relatiu al dret a l’habitatge.

Els regidors d’Habitatge de Madrid, Barcelona, València, Saragossa, A Corunya, Còrdova, Cadis i Santiago de Compostel·la, ciutats amb una població que supera els 7 milions de persones, han volgut donar suport a aquesta reforma legal, tot subratllant que la proposició busca revertir alguna de les últimes reformes de la llei d’arrendaments urbans (LAU) aprovada pel PP el passat 2013, davant l’evidència que ha suposat un retrocés en l’accés a l’habitatge. En concret, les vuit ciutats de l’Estat consideren que per tal d’aconseguir que el lloguer sigui una opció estable, assequible i segura per a la ciutadania cal, d’entrada, tornar als contractes de lloguer de cinc anys. A més a més, en el cas que es tracti d’habitatges propietat de grans tenidors s’inclou una mesura antiespeculació: una pròrroga obligatòria de cinc anys més si la persona o família inquilina ha complert amb totes les obligacions contractuals.

La proposició de llei també demana que els ajuntaments puguin declarar determinades zones urbanes com a àrees d’especial protecció a les quals, de manera temporal i sempre que es donin criteris objectius basats en preus oficials de referència, es puguin limitar els preus del lloguer. Aquesta mesura ja funciona a les principals ciutats d’Alemanya i a d’altres països d’Europa, on tot i disposar d’un ampli parc d’habitatge públic es considera imprescindible atorgar estabilitat també als llogaters del parc privat. En el cas de Barcelona el percentatge de la ciutadania que viu en habitatges de lloguer se situa al voltant del 30%, una de les xifres més altes de l’Estat.

El canvi legislatiu que proposen les ciutats no tindria cap impacte en els pressupostos generals de l’Estat ni contempla cap despesa addicional, la qual cosa hauria de facilitar la presa en consideració pel conjunt de grups amb presència al Congrés dels Diputats. De fet, el ple del Congrés ja va aprovar el passat mes de setembre una proposició, en aquest cas no de llei, en que es demanava al Govern que prengués mesures per possibilitar que els municipis amb fortes pujades dels preus del lloguer puguin, en coordinació amb les Comunitats Autònomes, regular aquestes lloguers abusius.

Font: EUiA

Etiquetes de comentaris: , , ,



Més articles




Segueix-nos

Comparteix

Tw
Fb
G+

Tradueix


edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya


Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre

X

Col·labora!

Formulari de Contacte

Contacta amb la redacció de la realitat*

Formulari de Convocatòries

Fes-nos arribar convocatòries d'actes i mobilitzacions

Formulari de Notícies

Informa'ns d'allò que passa al teu voltant


ajuda'ns a conèixer i transformar la realitat*