realitat

Imperialisme i Sobirania s'enfronten en la 73a assemblea general de l'ONU

La 73a Assemblea General de l'Organització de les Nacions Unides ha continuat els dos darrers dies amb intervencions de Caps d'Estat i de govern d'arreu del món. Els debats s'han succeït en la línia de la primera jornada, donant forma a dos blocs molt pronunciats.

La segona jornada de debat va inicar-se amb la intervenció de Juan Carlos Varela, President de Panamà, a qui van seguir Hage Geingob, president de Namíbia, Nana Addo Dankwa Akufo-Addo, president de Ghana, Kersti Kaljulaid, president d'Estònia, Michel Aoun, president del Líban, Kolinda Grabar-Kitarović, president de Croàcia, Abdrabuh Mansour Hadi Mansour, president de Yemen, Tabaré Vázquez, president d'Uruguai, Iván Duque, president de Colòmbia, 'Aho'eitu Tupou VI, rei de Tonga, Ibrahim Boubacar Keita, president de Malí, i João Manuel Gonçalves Lourenço, president d'Angola.

Posteriorment, ha estat el torn de Miguel Díaz-Canel Bermúdez, president de Cuba, qui ha començat la seva al·locució esmentant xifres que evidencien una marcada desigualtat a nivell global; en concret, l'acumulació de prop de la meitat de la riquesa mundial per menys de l'1% de la població.

"Aquestes realitats no són fruits del socialisme, com el president dels EUA va afirmar ahir en aquesta sala. Són conseqüència del capitalisme, especialment, de l'imperialisme, el neoliberalisme, l'egoisme i l'exclusió"



Després ha estat el torn de George Manneh Weah, president de Libèria, i del president d'Eslovàquia, Andrej Kiska.

Moon Jae-in, president de Corea del Sud, va dedicar el seu discurs a fer una crida a la Pau, i va posar d'exemple el procés que es porta a terme entre el seu Estat i Corea del Nord.

Al president de Romania, Klaus Werner Iohannis, va seguir-lo la primera ministra del Regne Unit, Theresa May, qui, en completa clau interna, va centrar la seva intervenció en llançar acusacions contra Rússia i en justificar la seva posició en el Brexit.

El director executiu de l'Afganistán, Abdullah Abdullah, va ser seguit per Giuseppe Conte, president del Consell de Ministres d'Itàlia. Després de l'intermedi, va reanudar-se la sessió amb les intervencions de Jorge Carlos de Almeida Fonseca, president de Cap Verd, Mswati III, rei de Suazilàndia, Piotr Poroshenko, president d'Ucraïna, Juan Orlando Hernández Alvarado, president d'Hondures, Uhuru Kenyatta, president de Kènia, Taneti Maamau, president de Kiribati, Emmerson Dambudzo Mnangagwa, president de Zimbabwe, Andrzej Duda, president de Polònia, Salvador Sánchez Cerén, president de El Salvador, i Baron Divavesi Waqa, president de Nauru.

El següent en intervenir va ser Evo Morales, president de Bolívia. Durant la seva intervenció, el mandatari va rebutjar les mesures coercitives unilaterals aplicades pel govern dels EUA contra Veneçuela.

Morales va afirmar que Veneçuela "està patint una agressió descarada" dels Eua els seus aliats, pel que va insistir en rebutjar qualsevol opció d'"intervenir militarment" el país sud-americà.

"Els problemes veneçolans han de ser resolts pels veneçolans", ha afegit Morales, després d'instar Washington a "retirar les mesures il·legals i unilaterals" que han estat aplicades en contra de Veneçuela.



Després del president de Palau, Tommy Esang Remengesau, fou el torn del president de Veneçuela, Nicolàs Maduro. Durant el seu discurs, el mandatari va ratificar la "voluntat de diàleg polític" amb els EUA, més enllà de les diferències que té amb el seu homòleg, Donald Trump.

"Jo estaria disposat a donar la mà al president dels EUA", va dir Maduro durant el seu discurs davant l'Assemblea General de l'Organització de Nacions Unides (ONU), després de reiterar que el seu govern "enarbora les banderes del diàleg".



La sessió va prosseguir amb Faustin Archange Touadera, president de la República Centroafricana, Sheikh Jaber Al-Mubarak Al-Hamad Al-Sabah, primer ministre de Kuwait, Xavier Bettel, president de Luxemburg, Mark Rutte, primer ministre dels Països Baixos, i Erna Solberg, primera ministra de Noruega, qui va tancar la segona sessió.

La tercera sessió va continuar l'endemà de la mà de Dalia Grybauskaitė, presidenta de Lituània, a qui van seguir Mokgweetsi Eric Keabetswe Masisi, presidente de Botswana, Nicos Anastasiades, president de Xipre, Gjorge Ivanov, president de Macedònia, Teodoro Obiang Nguema Mbasogo de Guinea Equatorial, i Jovenel Moïse, president d'Haití.

El president de Xile, Sebastián Piñera Echeñique, va fer de la seva intervenció un discurs antimigratori de tints reaccionaris. El va seguir el president de Sierra leona, Julius Maada Bio.

Així, arribà el torn de Mahmud Abbas, president de palestina.

"El Parlament em va instruir que revoqui el reconeixement d'Israel per part de Palestina fins que Israel reconegui al seu torn l'Estat de Palestina amb les fronteres del 4 de juny de 1967"

D'altra banda, Abbàs s'ha preguntat per què EUA insisteix en catalogar a l'Organització per a l'Alliberament de Palestina (OAP) -reconeguda fins i tot per Israel- com "terrorista", en un moment en que Palestina col·labora amb Washington en la lluita contra el terrorisme.



Donald Tusk, president del Consell Europeu, va prendre la paraula en l'Assemblea General de l'ONU e nrepresentació de la UE. Tusk va afirmar que l'acord nuclear de 2015 amb l'Iran és beneficiós per a la seguretat europea, regional i global, i va assegurar que la UE acatarà les seves disposicions en tant Teheran continuï fent-ho.

Charles Michel, president de Bèlgica, fou seguit per Benjamín Netanyahu, president d'Israel. Durant la seva al·locució, Netanyahu va acusar Teheran de mantenir un presumpte "programa secret d'armes nuclears", i va aprofitar per revelar un suposat lloc a Teheran d'emmagatzematge d'equips i materials per a aquest fi.

A continuació, va ser el torn de Joseph Muscat, president de Malta, Mamuka Bakhtadze, primer ministre de Geòrgia, i Nguyen Xuan Phuc, primer ministre de Vietnam, qui va cloure la sessió.

Redacció

Etiquetes de comentaris: ,



Més articles




Segueix-nos

Comparteix

Tw
Fb
G+

Tradueix


edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya


Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre

X

Col·labora!

Formulari de Contacte

Contacta amb la redacció de la realitat*

Formulari de Convocatòries

Fes-nos arribar convocatòries d'actes i mobilitzacions

Formulari de Notícies

Informa'ns d'allò que passa al teu voltant


ajuda'ns a conèixer i transformar la realitat*