realitat

CCOO alerta que el 2018 s'ha confirmat l'augment dels accidents de treball des de la Reforma Laboral del 2012

CCOO de Catalunya ha presentat un informe sobre la sinistralitat laboral amb motiu de la Diada Internacional de la Seguretat i la Salut en el Treball del 28 d’abril que torna a confirmar l’augment sostingut dels accidents de treball des de la Reforma Laboral del 2012. Donem un cop d’ull a les dades més destacades d’aquest informe.

En el 2018 en xifres absolutes es van produir 242.083 accidents de treball per 238.035 a l’any 2017 assolint un increment del 1,70%. En l’apartat d’accidents amb baixa, l’augment encara es mes acusat, 94.695 al 2018 per 91.125 al 2017, assolint un augment del 3,91%. L’índex d’incidència (nombre de treballadors accidents per cada 100.000) també s’ha incrementat en els accidents amb baixa passant de 3.257 al 2017 a 3.269 al 2018.

Els accidents in itinere han augmentat gairebé un 6% a l’any 2018 arribant a 19.653 accidents, representant els in itinere un de cada quatre accidents mortal a l’any 2018 (el nombre total d’accidents mortals a l’any 2018 va ser de 82). Es tracta d’una tendència del tot inacceptable, donat que aquest percentatge és a prop del doble que el corresponent a l’augment dels accidents en jornada laboral amb baixa. Cal constatar una reducció del nombre de persones mortes en aquest tipus de desplaçaments, però, alhora, assenyalem que una de cada quatre víctimes mortals en accident de treball ho va ser in itinere. CCOO també alerta sobre el fort creixement dels morts durant la jornada laboral relacionats amb el trànsit, en missió, amb 13 víctimes mortals respecte les 6 de l’any 2017 (més del doble). Un 25% de la mortalitat en jornada de treball té a veure amb accidents de trànsit. Per tant, des de CCOO de Catalunya hem de denunciar aquesta negativa tendència de l’augment del nombre de persones mortes en els desplaçaments relacionats amb l’activitat laboral, tant in itinere com dins la jornada.

Pel que fa a les característiques destacables dels accidents de treball de les dones, hem de dir que les dones s’accidenten mes que els homes en els accidents in itinere, arribant al 55% del total pel 45% dels homes. Les possibles causes d'aquest fenomen es deuen a dos fets. Primer, l'especial incidència de la contractació a temps parcial no desitjada en les treballadores (3 de cada 4 persones ocupades a temps parcial són dones). En aquests casos, per a mantenir un nivell d'ingressos adequat es veuen obligades a compaginar diverses ocupacions, augmentant el nombre de desplaçaments en una mateixa jornada i en conseqüència les possibilitats d'accidents. Segon, per la “doble presència” que afecta molt mes a les dones treballadores que assumeixen en major mesura les responsabilitats de la cura de la família i la llar realitzant un increment dels desplaçaments i augmentant les possibilitats de que es produeixi l'accident.

El 2018 els accidents per tipus de contracte han tornat a pujar en el cas de les persones treballadores amb contracte indefinit així com també en les de contracte temporal. Molt més preocupant es l’escalada dels accidents de les persones treballadores amb contracte temporal per la tendència de les xifres . L’any 2018 el nombre de persones treballadores accidentades amb contracte temporal han estat 32.977 el 2018 (el 35% del total d’accidents) per 31.076 el 2017. Una escalada en creixement exponencial que parteix d’un 24% d’accidents de persones treballadores eventuals el 2013 fins a arribar al 35% el 2018. És molt destacable el creixement exponencial de la proporció de persones treballadores accidentades temporals respecte a les indefinides. Cal tenir en compte que des de 2013, el creixement d’accidents de persones amb contracte temporal ha estat més intensiu (92% d’increment dels accidents) que la població assalariada amb aquest tipus de contracte (35% d’augment de les persones assalariades temporals). Una tendència visible en l’evolució de l’índex d’incidència i que, per tot plegat, si no s’intervé de forma decidida i amb propostes concretes en la contractació el problema continuarà creixent.

Els accidents vistos per sectors d’activitat a l’any 2018, destaca el continuat increment de l’índex d’incidència del sector de la construcció que s’apropa a doblar els produïts en el sector de la indústria i l’agricultura i que quasi triplica l’índex del sector serveis. A l’any 2018 creix a totes les províncies (excepte Girona) on, per exemple, es situa en 8.047 treballadors accidentats a Girona o 7.318 treballadors a la província de Barcelona. Unes xifres que van camí de recuperar les tràgiques xifres de fa 10 anys.

En el recompte de malalties professionals hem de dir que les 3.403 persones reconegudes i notificades amb malaltia professional a Catalunya a l’any 2018 (segons el quadre de malalties) suposen un augment del 14% respecte al 2017. Respecte a les malalties notificades i reconegudes per via dels accidents de treball han estat 1.590 persones al l’any 2018 respecte a les 1.207 del 2017, el que suposa un augment del 32%. A pesar de l’augment, en destaquem el gran descens de les relacionades amb agents carcinògens quan resulta que creix la percepció de les persones treballadores que son en risc per exposició a l’amiant. A CCOO seguim amb la convicció que segueix existint un subregistre de malalties molt notable.

Les propostes de CCOO respecte als accidents estan recollides en l’informe de la sinistralitat del 2018 que hem elaborat. Deriven de l’anàlisi de les dades i de la nostra experiència sindical i considerem inacceptable l’augment dels accidents i les persones mortes per treballar. El discurs de la patronal, que compta amb la passivitat de l’Administració, és que els accidents i els morts són una conseqüència inevitable del treball o la recuperació econòmica. Massa sovint es culpabilitza a l’accidentat del propi accident, quan el cert és que l’anàlisi de les xifres apunta a la precarietat en la feina, per exemple, dels treballadors temporals que en situació precària assumeixen situacions de risc per no perdre la feina, o sense informació o formació no coneixen els riscos als quals estan exposats, o retornen a treballar quan no estan prou recuperats. La majoria de vegades la prevenció que es fa es redueix a la informació i formació en comptes d’evitar o reduir el risc que, a sobre, no arriba als treballadors temporals o bé és un simulacre informatiu de talla i enganxa tant genèric que no serveix per altre cosa que per eludir la sanció de la inspecció de treball en comptes d’evitar o reduir els accidents. Molt ha de millorar la precarietat perquè no suposi un risc per la salut i la seguretat de les persones treballadores i cal una inversió en els recursos per una prevenció de riscos laborals efectiva i una integració real de la prevenció de les direccions de les empreses.

Les propostes de CCOO.

Per reduir els accidents del treball i les malalties professionals a Catalunya calen actuacions decidides i concretes. L’anàlisi de les dades ens empenta a reiterar algunes propostes fetes amb anterioritat, però, malgrat repetir-les, aquestes mantenen tota la seva vigència.

• Cal derogar les reformes laborals, per eradicar la precarietat i avançar en un nou marc laboral que combati:
o El frau a la contractació temporal, amb nivells insostenibles de rotació i de durada dels contractes temporals (una tercera part dels contractes temporals a Catalunya tenen una durada inferior a una setmana), sistema precari de contractació i del tot incompatible amb la protecció de la seguretat i salut de les persones treballadores.
o El frau en la contractació a temps parcial, amb allargaments de jornades, incompliment dels descansos legals, hores de treball no declarades i hores extres no pagades, entre d’altres que impossibiliten una activitat preventiva de feines ni tan sols avaluades perquè no es declaren.

• Demanem a les administracions més recursos a la Inspecció de Treball que s’han anat reduint any rere any amb la disminució dels pressupostos. Cal un augment dels inspectors, subinspectors, tècnics habilitats i personal de suport. Inspecció ha d’intervenir en la precarització de les condicions de treball a tots els nivells (subcontractació en cadena, deficient efectivitat de la prevenció i reducció de l’accidentalitat laboral, actuacions de les mútues en relació als accidents de treball i malalties professionals, la correcta participació dels representants dels treballadors en la PRL, etc.).

• Demanem a la direcció de la Inspecció, ser considerats com a part interessada a tots els efectes, així com participar activament en tot el procés d’investigació dels accidents mortals donat que no sempre existeix representació sindical a totes les empreses. Una possibilitat que ha estat negada reiteradament per la Inspecció refugiant-se en legalismes que permeten la impunitat dels responsables empresarials que no es prenen la prevenció com un element bàsic per evitar els accidents i adoptar les mesures adients.

• El govern de la Generalitat i de l’Estat ha de dotar amb suficients recursos econòmics i humans l’Institut Català de Seguretat i Salut Laboral (ICSSL) i l’Instituto Nacional de Seguridad, Salud y Bienestar en el Trabajo (INSST). És necessari seguir treballant per l’Estratègia Espanyola i Catalana de Seguretat i Salut en el Treball, mitjançant els organismes competents en la matèria, des dels tècnics als d’execució i intervenció. La seguretat i la salut de les persones és un be comú que ha de ser preservat mitjançant polítiques actives i amb la corresponent participació dels agents socials.

• Cal obrir un espai d’intervenció en matèria de Prevenció de Riscos Laborals, amb la intervenció dels poders públics en la mobilitat de les persones treballadores pels accidents in itinere. La tendència a l’alça d’aquesta accidents és preocupant i no pot seguir sent vista com una qüestió aliena a la Prevenció de Riscos Laborals.

• Cal revertir la reforma del marc jurídic de les mútues, que envaeix les competències dels serveis públics de salut i privatitza la gestió d’activitats que haurien de ser exclusives de la Seguretat Social. Les mútues neguen de manera sistemàtica el reconeixement del dany de procedència laboral. L’expulsió de les persones treballadores del sistema de cobertura dels accidents laborals i malalties professionals al sistema públic de salut genera indefensió per les persones, no situa el problema al lloc de procedència que li correspon, és a dir, al centre de treball mancat de mesures preventives, i a més va en detriment dels recursos disponibles per la cobertura sanitària i de prestacions de protecció bàsiques.

• Cal reformular les funcions i competències de la SGAM (abans ICAM) amb la participació dels agents socials. Cal replantejar els criteris en la realització de les avaluacions mèdiques de forma que s’eviti donar altes indegudes a persones que no estan en condicions de tornar a treballar.

• Seguim insistint en la necessitat d’emprendre una campanya de revisió de la contractació dels serveis de prevenció aliens, per ser la modalitat preventiva més utilitzada, i del contingut dels contractes. Cal establir uns mínims de la qualitat preventiva i dels recursos preventius observant un rati de dedicació hora per treballador/a. Les propostes preventives per ser efectives no es poden reduir a la informació i formació dels treballadors/es fent recaure la prevenció sobre les seves espatlles. El contingut dels contractes dels serveis de prevenció aliens els falta molta concreció i delimitació dels mínims per garantir que es fa una veritable PRL.

• La negociació col•lectiva i els convenis han de desenvolupar criteris de participació, intervenció i codecisió de les parts respecte els accidents de treball i la salut laboral. Segueix sent necessària la creació de la figura del delegat i delegada de prevenció sectorial, per arribar als centres de treball sense representació sindical. Sense la participació de tots els actors i la integració efectiva de la prevenció de riscos laborals a l’empresa no es milloraran els resultats de la Prevenció de Riscos Laborals.

Font: CCOO

Etiquetes de comentaris: ,



Més articles




Segueix-nos

Comparteix

Tw
Fb

Tradueix


edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya


Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre