realitat

Recollida de signatures per un lloc de memòria contra la impunitat a la Jefatura de Policía de Via Laietana

Un grup de persones i entitats memorialistes estem promovent una recollida de signatures per aconseguir que la 'Jefatura' de Policia de Via Laietana de Barcelona sigui un lloc de memòria contra la impunitat.

La Memòria democràtica té avui un protagonisme creixent. S’uneixen dues variables significatives: per una banda, la conjuntura política i per l’altra, un relleu generacional, on terceres i quartes generacions exigeixen superar l’oblit i la manca de polítiques públiques a què van ser sotmeses les generacions anteriors degut al model de transició política a la sortida del franquisme.

En aquesta direcció cal assenyalar la llei estatal de “Memòria històrica” (2007), les successives lleis catalanes de Memorial Democràtic (2007), la de fosses (2009) i la de reparació jurídica (2017) i el projecte de llei integral que proposa aglutinar totes les normes sobre memòria democràtica i que impulsarà la Generalitat a retirar la simbologia franquista que resta als carrers i places de Catalunya, anul·lar condecoracions i suprimir els noms de carrers en homenatge a personatges vinculats a les dictadures i els crims de lesa humanitat, tot i que els consistoris s'hi oposin.

El Congrés de Diputats aviat debatrà la nova Llei de la Memòria històrica per acostar-la als estàndards europeus, amb l’exhumació de les restes del dictador Franco del Valle de los Caídos i el compromís de declarar nuls tots els judicis polítics franquistes, atès que el Parlament ja va declarar nuls els Consells de guerra fets al nostre país.

Mentrestant la ciutat de Barcelona, com a capital de Catalunya ha avançat darrerament en dignificar els espais vinculats a la repressió durant la dictadura. Aquest és el cas de l’espai dedicat al castell de Montjuïc als afusellaments fruit de judicis sumaríssims. I també, recentment, el buidat de la Model per retornar-la a l’ús ciutadà i espai de la memòria dels presos polítics, socials i els seus familiars.

Entre d’altres, resta però un lloc emblemàtic pendent de dignificació: la Jefatura Superior de Policía de Via Laietana. Aquesta va ser l’espai d’impunitat en què van actuar els membres de la VI Brigada Regional de Información Social, coneguda com la brigada político social, una autèntica policia política de la dictadura. El mateix espai on van tenir lloc els interrogatoris violents acompanyats de maltractaments i pràctiques de tortura a milers de militants antifranquistes. La reivindicació d’aquest espai ve de temps enrere (dècada 2000-2010) per part de l’Associació d’ ex-Presos polítics del Franquisme amb cartes adreçades al ministre Rubalcaba i al conseller Saura; o de la Comissió de la Dignitat a través del grup d’Esquerra Republicana a l’ajuntament de Barcelona per adreçar-se al Congrés. Més tard encara, el 2013, hi hagué un intent de col·locació simbòlica d’una placa de memòria i, finalment, l’1 de juny del 2017 s’aprovava al Congrés una proposta no de Llei, només amb el vot en contra del Partit Popular, per convertir la Jefatura de Policía de Via Laietana en un centre memorial i documental dedicat a difondre el coneixement i la memòria sobre la tortura policial practicada durant la dictadura. Al mateix temps, es reclamava que en un període de sis mesos es traslladés còpia dels arxius històrics de la policia (VI Brigada Regional d’Informació Social) a l’Arxiu Històric Nacional de Catalunya, on s’integraran: fitxes, atestats, declaracions, ordres, reglament intern, correspondència i altre material d’interès. És el moment de donar una empenta definitiva a una reclamació ciutadana no acomplerta.

Per tot això els represaliats a la Comissaria, historiadors/es, representants de l’advocacia, de grups i centres d’estudi universitaris, de les entitats memorialistes, de les associacions professionals d’arxivers i dels sindicats, RECLAMEM:

1. La resolució immediata de l’acord aprovat pel Congrés de Diputats l’1 de juny del 2017 que comporta: a. El trasllat de la dotació policial a un altre centre. b. La còpia i accés dels arxius policials del franquisme a la Generalitat, amb la reclamació pertinent de la Subdirecció General d’Arxius i Museus. c. La conversió de l’edifici en un centre de denúncia de la impunitat i la tortura durant el franquisme.

2. L’aplicació de les competències de l’Estatut pel que fa a salvaguarda del patrimoni arquitectònic i cultural.

3. L’inici de les actuacions necessàries per garantir la preservació patrimonial de l’edifici, en els seus espais més emblemàtics, com ara la declaració immediata de l’edifici com a bé Cultural d’Interès Local (i BCIN i altres figures protectores).

4. La transferència de l’edifici a la Generalitat i/o l’Ajuntament.

5. L’elaboració del projecte de museïtzació i un pla d’usos per l’edifici.

6. La informació a les webs de la Generalitat sobre el significat de l’edifici. I l’aixecament al davant d’un monument contra la tortura policial, aprofitant la remodelació de via Laietana.

Formem el grup promotor l'Amical de les Brigades Internacionals de Catalunya, l'Associació Catalana d'Expresos Polítics del Franquisme, l'Associació per la Memòria Històrica i Democràtica del Baix Llobregat-AMHDBLL, l'Ateneu Memòria Popular, la Fundació Cipriano García, la Fundació Josep Irla, la Fundació Museu Historicosocial de Maquinista Terrestre i Marítima i MACOSA, Joves d'Esquerra Verda, La Voz Ahogada. Projecte escènic i Òmnium Cultural.

Per signar clica aquí

Etiquetes de comentaris: , ,



Més articles




Segueix-nos

Comparteix

Tw
Fb

Tradueix


edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya


Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre