realitat

Dos interns denuncien agressions al CIE de Barcelona

Dissabte 27 d’abril Tanquem els CIEs va presentar una denúncia al jutjat de guàrdia en nom de dos interns del CIE de Barcelona per les agressions que, asseguren, van patir el divendres al menjador després de sopar.



Luis Armando Ortiz estava esperant rebre la seva medicació quan va començar una discussió amb un altre intern a causa d’un malentès. Entre empentes, es van arraconar en una de les cantonades de la sala quan en qüestió de segons Luis Armando va notar forts cops de porra a les costelles i, tot seguit, al cap. Entre 4 i 5 agents del Cos de Policia Nacional que estaven vigilant el menjador, sense avís previ, el van colpejar amb les seves defenses al cap, les costelles, el pectoral, el bíceps esquerre, la part dreta del front i un fort cop a l’ull esquerre. L’altre intern, tal i com explica a la denúncia, va rebre forts cops al pit, a la mà esquerra, a la mà dreta i a la zona dels lumbars. Segons van relatar tots dos interns a Tanquem els CIEs, alguns companys que estaven a la zona també van rebre cops de porres mentre escridassaven als agents perquè aturessin l’agressió.

Els interns expliquen a la denúncia que la situació de violència exercida per aquells 4 o 5 policies va durar entre cinc i set minuts. L’agent que presumptament havia començat l’agressió, en veure’s assenyalat pels presents al menjador, va treure’s la banda davantera on figurava el seu número d’identificació (TIP). Diversos agents van començar el que els interns van descriure com un autèntic joc d’intercanvis de gorres, dificultant la seva identificació.

Els dos interns denunciants van ser traslladats a la infermeria, on van rebre les cures mínimes necessàries per les diverses ferides que els acabaven d’ocasionar. Cal dir però, que no estan conformes amb els informes mèdics que els han fet, ja que tot i que les ferides indicaven clarament marques amb forma de porres, i els interns havien relatat que havien sigut agressions policials, al document mèdic no es recullen aquestes dades importants.

Així doncs, l’advocada ha demanat amb caràcter urgent que s’adopti una sèrie de mesures cautelars, entre les quals la custòdia de les càmeres de vigilància i la suspensió de qualsevol ordre d’expulsió de les persones que formen part del procés judicial per tal que se’ls prengui declaració i puguin formar part de la investigació dels fets. A més a més, es demana la identificació de tots els agents implicats i que se’ls citi a declarar en qualitat d’investigats. Finalment, es demana una avaluació presencial per part d’un metge forense de l’estat físic i psicològic d’aquests dos interns en la major brevetat possible.

Des de Tanquem els CIEs, el centre IRÍDIA i la fundació Bayt al-Thaqafa volem deixar clar que aquestes agressions no són un fet aïllat, sinó que més aviat són un fet habitual a tots els centres d’internament d’estrangers de l’Estat. Malgrat les constants denúncies a nivell legal i social no s’ha iniciat cap procés d’investigació ni cap pas per al tancament d’aquests centres, que no són més que la punta de l’iceberg del racisme institucional. Denunciem, un cop més, que a la violència racista exercida per l’Estat contra les persones migrants emparada amb la llei d’estrangeria, es suma la violència policial impune, oculta en la opacitat d’aquests centres.

ACTUALITZACIÓ DE DARRERA HORA: La jutgessa d’instrucció ha decretat el sobreseïment de la denúncia per falta de proves i sense haver començat cap tipus d’investigació. És una decisió que implica ignorar la declaració de dues persones que indiquen que els seus drets han estat vulnerats, implica no revisar les càmeres deixant via lliure a que siguin esborrades les imatges, i implica també augmentar la situació d’indefensió de dues persones que seguiran privades de llibertat al CIE de Zona Franca.

Font: Tanquem els CIEs

Etiquetes de comentaris: , ,



Més articles




Segueix-nos

Comparteix

Tw
Fb

Tradueix


edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya


Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre