realitat

El Sindicat de Llogateres valora positivament l'acord d'investidura en matèria d'habitatge però lamenta la manca de concreció

El Sindicat de Llogateres ha valorat positivament l'acord d'investidura en matèria d'habitatge però també ha criticat la manca de concreció.

Després d’unes setmanes en suspens, ja hi ha acord de govern entre el PSOE i Unidas Podemos. De quina manera incidirà en l’emergència habitacional que patim? Quines mesures es proposen en el programa de coalició per a garantir el dret a l’habitatge?

D’una banda, hem de celebrar que el document oficial reculli diverses demandes socials que fins fa poc no estaven en l’agenda: és sobretot gràcies a l’enorme treball de la societat civil i de les mobilitzacions dels últims temps. Entre aquestes demandes, destaca la regulació del preu dels lloguers: vam dir que ho aconseguiríem, i ja ningú dubte que ho aconseguirem. D’altra banda, es troba a faltar una major concreció en les mesures, i en alguns casos es plantegen propostes ineficaces. Davant d’això, cal tenir una cosa molt clara: si volem que es facin passos reals a favor del dret a l’habitatge, aquest 2020 haurem de mobilitzar-nos més que mai.

A continuació expliquem els 7 apartats en matèria d’habitatge que figuren en l’acord. En la part final, fem una valoració general en tres punts.

A.- Regulació dels Lloguers

Segons l’acord, els ajuntaments i/o comunitats autònomes podran declarar, de forma temporal i excepcional, una zona urbana com a mercat tensionat quan s’hagi produït un increment abusiu i sostingut de les rendes del lloguer d’habitatge habitual, que obstaculitzi l’accés i el gaudi d’un habitatge a un preu raonable, i, amb això, l’exercici del dret a un habitatge. Aquests mateixos ajuntaments i/o comunitats autònomes podran regular les pujades abusives del preu del lloguer en aquestes zones. Això es farà a partir d’índexs de referència de preus del lloguer oficials.

Aspectes a millorar:

La regulació dels preus del lloguer hauria de ser obligatòria (no opcional) en totes les zones urbanes tensionades. És a dir, on hi hagi una desproporció entre el preu del lloguer i els ingressos (virtualment, en tot el territori). Recordem, el lloguer no hauria de suposar més d'un 20% o un 30% dels ingressos.
L'única decisió que hauria de deixar-se en mans d'ajuntaments i comunitats autònomes és quin tipus de regulació. En cas contrari, es produiran desajustos entre ciutats i comunitats autònomes, que poden agreujar les tendències especulatives en aquelles on no hi hagi cap mena de regulació.
Com ja hem explicat en diverses ocasions, els actuals índexs de referència són índexs de mercat que reflecteixen i legitimen els preus actuals hiperinflats (vegeu el cas del qual la Generalitat de Catalunya va impulsar en 2017). Sempre hem dit que és necessari incloure variables socioeconòmiques que vinculin l'habitatge als ingressos de la ciutadania. De totes maneres, si es persisteix en la idea d'utilitzar aquest tipus d'índex, hauria de seguir-se el model de l'Estat de Berlín, que ha legislat perquè els preus tornin al nivell que marcava l'índex el 2014. En el cas de l'Estat espanyol, això suposaria un retorn als preus pre-bombolla.
L'actual proposta de regulació deixa fora el greu problema dels desnonaments invisibles: no pot ser que una família pugui ser expulsada de manera arbitrària en finalitzar el contracte si aquesta ha complert amb totes les seves obligacions. Com a Alemanya o França, els contractes de lloguer haurien de renovar-se automàticament tret que l'arrendatari hagi comès una falta flagrant o que l'arrendador necessiti recuperar l'habitatge per necessitat familiar. Ha de prevaler la funció social de l'habitatge per sobre del seu ús especulatiu. Cal posar fi a un model on viure de lloguer és sinònim d'inseguretat.

B.- Fiscalitat de les SOCIMIs

L’acord anuncia que es reformarà el règim jurídic i fiscal de les SOCIMIS (vehicles utilitzats pels fons voltor) aplicant un tipus de gravamen del 15% sobre els beneficis no distribuïts.

Aspectes a millorar:

Actualment, les SOCIMIs estan obligades a distribuir mitjançant dividends el 80% dels beneficis que obtenen entre els seus accionistes. No és mala notícia que es proposi aplicar el gravamen al 20% restant de beneficis que es queda la *SOCIMI (és a dir, els “no distribuïts”).
No obstant això, si realment es vol corregir l'ús especulatiu que fan els fons voltor de les *SOCIMIs, s'hauria de posar el focus d'atenció no sols en que tributin (i que paguin Impost de Societats com qualsevol altra empresa, no al 15% sinó al 20% o al 25%) sinó que a més promoguin un lloguer estable (renovació del contracte obligatòriament tret que l'arrendatari hagi fet un incompliment flagrant d'obligacions) i lloguer social per a persones en situació de vulnerabilitat (com ja es fa a Catalunya en el cas dels grans tenidors).

C.- Augment de la despesa pública en habitatge

L’acord anuncia “un increment en la dotació de recursos” i parla de “ampliar progressivament el pressupost actual”.

Aspectes a millorar:

Qüestió imprescindible. Una de les principals demandes de la ciutadania és augmentar el percentatge de despesa pública en habitatge i revertir deu anys de desinversió, que ens han posat a la cua de la UE. Actualment, es destina un 0,03% del PIB. Però el problema és que no s'explicita de quina mena d'increment s'està parlant. En un acord programàtic, el més coherent hauria estat adquirir compromisos establint percentatges específics. El punt de partida hauria de ser posar-se al nivell de la mitjana europea, i treballar per a arribar gradualment al d'Euskadi, que destina un 3.17% del PIB.

D.- Pla d’Actuació de la SAREB

El “Pla d’actuació de SAREB” que anuncia l’acord té com a objectiu impulsar lloguers socials en les propietats de la SAREB. I es deixa en mans de convenis voluntaris entre la pròpia SAREB, les Comunitats Autònomes i els ajuntaments.

Aspectes a millorar:

No ho oblidem: la SAREB és una gran empresa creada per l'Estat (això és, amb diners públics) que s'està dedicant a retornar milers d'habitatges que es van quedar els bancs (com a conseqüència de les execucions hipotecàries) al mercat de lloguer, amb finalitats especulatives. I, més aviat que tard, l'Estat haurà de cobrir l'enorme deute que la SAREB ha contret (entre 40.000 i 50.000 milions d'euros).
El Govern hauria de legislar perquè la SAREB destini tots els seus habitatges al lloguer social, ampliant així el parc d'habitatge públic. No té cap sentit deixar aquesta decisió en mans de la voluntat de la SAREB, que porta anys treballant en sentit contrari.

E.- Lloguer Turístic

L’acord proposa “impulsar reformes normatives” perquè siguin les comunitats de propietaris les qui decideixin sobre l’ús turístic de l’habitatge.

Aspectes a millorar:

Aquesta proposta és un greu error, que tindria conseqüències nefastes. No es pot deixar en mans de les decisions aïllades de comunitats de propietaris una qüestió que afecta greument a l'interès general, sinó que les han de prendre les administracions locals i autonòmiques amb normatives universals. En cas contrari, continuarà augmentant el nombre d'habitatges que perden la seva funció residencial per a ser convertides en hotels clandestins.
Múltiples recerques científiques han demostrat que el lloguer turístic atenta contra els drets d'una àmplia majoria social: treu milers d'habitatges habituals del mercat residencial, augmenta el preu del lloguer, i erosiona la convivència a les nostres ciutats. És imperatiu prohibir el creixement dels habitatges usats com aparthotels i impulsar el decreixement d'aquest tipus de negoci. S'ha d'aprofundir en les polítiques que s'han començat a desenvolupar en ciutats com Amsterdam, San Francisco o Barcelona, i anar un pas més enllà.

F.- Desnonaments:

L’acord anuncia que 1) es fomentarà el lloguer social per a les persones que, després d’haver cedit o perdut en execució hipotecària el seu habitatge únic i habitual, no disposin d’alternativa habitacional; 2) s’estudiaran obligacions addicionals per a les grans forquilles d’habitatge; i 3) s’establirà un informe obligatori als serveis de benestar social en cas de desnonament perquè les administracions puguin ajudar a les famílies afectades amb la finalitat de garantir una alternativa habitacional.

Aspectes a millorar:

Actualment, la majoria de desnonaments són per no poder pagar el lloguer, i no per execució hipotecària. Cal estendre el model ja existent a Catalunya, on els grans tenidors han de fer lloguer social a famílies en situació de vulnerabilitat: això inclou a les que se'ls ha acabat el contracte i a les que s'han vist obligades a ocupar sense títol habilitant per tal de no quedar-se al carrer. I com a Catalunya, s'ha d'ampliar el concepte de gran tenidor per incloure a particulars.
No té sentit exigir a les administracions locals que ajudin a les famílies afectades quan aquestes administracions no disposen d'habitatge públic. Han de ser també els grans propietaris, que estan promovent l'especulació i s'han beneficiat de grans ajudes públiques, els que facin lloguers socials.
És urgent canviar l'actual procediment de desnonament en matèria d'arrendament, donant major oportunitats de defensa als llogaters: la possibilitat d'oposar clàusules abusives o nul·les de el contracte, les compensació per les obres realitzades, o la possibilitat d'enervar en qualsevol moment del procediment i sense limitació.


G.- Sensellarisme:

Per últim, l’acord també destaca “la problemàtica del sensellarisme” sense concretar cap mena de política pública.

El sensellarisme és un problema supramunicipal que requereix de recursos públics, coordinació entre les administracions, i polítiques preventives basades en el dret a l'habitatge. El 2015 es va aprovar la “Estratègia Nacional integral para personas sin hogar 2015-2020": fins avui no s'ha dotat de pressupost. L'Estratègia no només requereix dotació pressupostària sinó també un plantejament orientat a la prevenció: per a acabar amb el sensellarisme no només cal oferir solucions a qui ja s'ha quedat al carrer, també cal evitar que més persones quedin excloses de l'accés a un habitatge digne, que és la font del problema.


Finalment, de l’acord es deriven tres conclusions.

1.- Un avenç gràcies a la lluita col·lectiva. Cal celebrar que l’acord aborda moltes de les qüestions que el moviment per l’habitatge ha posat en l’agenda, i especialment la regulació dels preus del lloguer. Quan vam començar a plantejar algunes d’elles, hi havia qui ens mirava com a marcians. Semblava impensable que poguessin entrar en un acord de govern. Però en poc temps hem aconseguit que problemes tan poc coneguts com la tributació de les SOCIMI (vehicles utilitzats pels fons voltor) adquireixin centralitat i es tornin ineludibles. Això és en gran part mèrit de la ciutadania que lluita cada dia. Es torna a demostrar que organitzar-se, afiliar-se i defensar els drets col·lectivament serveix.

2.- Una simple declaració de bones intencions? Exceptuant la regulació dels preus del lloguer i les SOCIMI, l’acord no especifica quin tipus de polítiques es desenvoluparan i tot queda pendent dels pactes i acords que es forgin durant la legislatura. I en alguns casos, com la regulació dels habitatges turístics o els desnonaments, es detecta falta de propostes eficaces, a l’altura del que ja fan altres països europeus. A més, i això és molt important, falta per veure com serà la tramitació legislativa de totes aquestes mesures: res té a veure un decret llei de mesures urgents amb un projecte de tramitació de llei, molt més llarg i complex.

3.- Toca més lluita, més organització i més mobilització. Donada la falta de concreció, no tindria sentit idealitzar l’acord o adoptar una actitud triomfalista. Però també ens farem un flac favor si el menyspreem o el veiem com un mer brindis al sol. Que aquest text programàtic no quedi en paper mullat i que guanyi el dret a l’habitatge dependrà de la gent. L’acord obre una escletxa d’esperança en el mur de les polítiques ultraliberals i antisocials: toca mobilitzar-se com mai per a eixamplar aquesta escletxa. Les elits econòmiques i polítiques ja estan treballant per a tancar-la.

Font: Sindicat de Llogateres

Etiquetes de comentaris: , , ,



Més articles




Segueix-nos

Comparteix

Tw
Fb

Tradueix


edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya


Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre