realitat

Sentmenat: un poble ja en economia de guerra

El municipi aixeca en només dos dies una 'fàbrica' per produir mascaretes amb la implicació de desenes de veïns.

Cada vegada està més clar que l'escenari a què anem no és ni tan sols de crac financer global sinó alguna cosa més greu encara, equivalent gairebé a una guerra, el que exigirà construir una economia de guerra. Això vol dir que no seran suficients amb els estímuls financers massius, sinó que les institucions han d'intervenir l'economia per posar-la exclusivament al servei de guanyar aquesta batalla contra el coronavirus, el que exigeix ​​començar a produir com més aviat el que el mercat no podrà proporcionar molt aviat: màscares, respiradors, guants de plàstic, etc.

En paraules de Jacques Attali, una de les grans figures intel·lectuals europees, que fa dies demanant passos en aquesta direcció: "Actuar ràpidament. Massivament. Col·locar-se en situació d'economia de guerra. Produir respiradors i mascaretes com s'hauria produït [en una guerra] avions i obusos", va suplicar Attali la setmana passada. En la seva al·locució d'aquesta nit el president francès ho ha dit ja explícitament en diverses ocasions: "Estem en guerra".

Els Estats han avançat molt i molt ràpidament, lògicament espantats per l'evolució d'Itàlia, que és el nostre millor mirall, però segueixen sense assumir fins a les últimes conseqüències el marc mental que permet construir una economia de guerra. No obstant això, no cal esperar als Estats per començar a posar-lo en marxa, com demostra el cas de l'Ajuntament de Sentmenat (9.300 habitants, 35 quilòmetres a nord de Barcelona): fa una setmana, el consistori va demanar col·laboració a les empreses i comerços del municipi per aconseguir el material de seguretat mínim necessari per als treballadors obligats a sortir de casa -patrulla municipal, assistents socials, etc.-, però en adonar-se que aviat podria haver-hi problemes de proveïment més greus es va prendre una decisió molt més radical: directament, tractar de produir almenys màscares, que comencen a escassejar en els serveis d'atenció primària i els centres hospitalaris pròxims.

Fa una setmana, molts encara es burlaven dels "alarmistes" o "exagerats" que auguraven l'imminent col·lapse del sistema, però l'equip de govern es va conjurar per seguir endavant amb el seu pla: ahir mateix van culminar el primer prototip i demà mateix començaran a produir. Amb la matèria primera que han aconseguit recaptar, estimen que podran tenir molt aviat fins a 400 màscares disponibles, però esperen fabricar moltes més.

Un dels artífexs del miracle és l'alcalde, Marc Verneda, electricista de 35 anys i militant d'un petit partit, Comunistes de Catalunya (col·ligada amb ERC a les eleccions), que va arribar a l'alcaldia l'any passat al capdavant de la coalició Assemblea Ciutadana de Sentmenat i que governa amb el suport d'Esquerra i la CUP. "Els governs van molt enrere, però no ens podem permetre els laments. La gravetat de la situació ens obliga a posar-nos en marxa nosaltres mateixos i com més aviat per intentar produir el que sabem que aviat escassejarà, com les mascaretes. Hi ha moltes vides en joc", explica, en conversa telefònica.

¿I com es produeixen les mascaretes si mai has creat ni tan sols una empresa, com és el cas de Verneda? El primer és preguntant a la gent del poble, no sigui que algú sàpiga. A través de les associacions de veïns es van donar veus i aviat es va donar amb una persona que, per la seva experiència professional prèvia, es veia capaç de produir-les si comptava amb màquines de cosir modernes i la matèria primera exigida.

Les màquines de cosir van ser fàcils de trobar: la mateixa Associació disposa d'una desena d'elles per als cursos de costura que organitza periòdicament i ara seran el centre neuràlgic de producció. Però resulta que, a més, una trentena de veïns van respondre a la crida municipal i tenen màquines de cosir a casa preparades si se'ls ensenya com fer-ho i se'ls aporta la matèria primera: estan a punt per començar a produir a casa seva. En total, doncs: 40 màquines.

El curs accelerat de producció, que va mobilitzar diversos membres de l'ajuntament sota la coordinació de l'enginyer municipal, va portar a investigar quina matèria primera es necessitava i van descobrir que Robin Hat, una empresa de Rubí a la mateixa comarca, produeix gorres per utilitzar en els quiròfans fets d'un material que també pot utilitzar-se per les mascaretes. Van demanar hora, es van presentar a la fàbrica, van comprovar que el material encaixava amb el que estaven buscant i van sol·licitar un donatiu de teles. El van obtenir. I dos dies després, ahir mateix, tenien ja el prototip a punt i 40 màquines de cosir preparades per convertir-les en màscares: dos ajuntaments de la zona ja han fet comandes perquè no els queden.

A partir de demà, menys d'una setmana després de començar a explorar la idea, arrencarà el procés de producció de màscares. I estarà a punt un vídeo per explicar a totes les famílies involucrades com elaborar-les a casa, així com tota la logística necessària per connectar aquestes 30 unitats individuals de producció -les respectives cases- amb l'epicentre de la "fàbrica", al local de l'Associació de Veïns.

Òbviament, les mascaretes no seran tan perfectes com si fossin obra de mercat, però tothom sap que el mercat no les portarà quan facin falta per salvar vides. I que això pot ser molt aviat.

Una "fàbrica" ​​aixecada en dos dies per produir, de moment, 400 màscares: els governs vacil·len, però la gent s'ha posat en marxa.

Pere Rusiñol,

Font: Alternatives econòmiques

Traducció de la realitat*

Etiquetes de comentaris: , , , , ,



Més articles




Segueix-nos

Comparteix

Tw
Fb

Tradueix


edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya


Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre