realitat

28 d'abril, un homenatge a les víctimes del Covid-19 i a la tasca dels treballadors dels serveis essencials

CCOO i UGT, amb motiu del 28 d'abril, Dia Internacional de la Seguretat i Salut en el Treball, destaquen que la pandèmia ha evidenciat l'associació indissoluble de la salut laboral i la salut pública, i la feblesa de la prevenció de riscos laborals a Espanya. Tots dos sindicats consideren que després de la Covid-19 la salut i la seguretat de les persones treballadores ha de convertir-se en un eix central en les relacions laborals i en les polítiques econòmiques.

CCOO i UGT han elaborat un manifest en el qual afirmen que aquest 28 d'abril no pot ser com el d'altres anys, perquè ens enfrontem a una crisi sanitària mundial, com no es recordava des de fa més d'un segle, que ha portat als sistemes sanitaris més enllà dels seus límits, ha paralitzat gran part de l'activitat econòmica i, la qual cosa és més greu i dolorós, s'ha emportat desenes de milers de vides només a Espanya.

Per això, el record aquest 28 d'abril és per a aquestes víctimes, per als seus familiars, i amics i companys i companyes de treball, però també per a les persones treballadores, que encara a risc de la seva salut, han donat la batalla a aquesta malaltia en primera línia.

Són els treballadors i treballadores dels serveis essencials com, per exemple: sanitaris, transportistes, treballadors del camp, dependents, treballadors i treballadores de la neteja, cuidadors i cuidadores, personal dels cossos de l'ordre i seguretat de l'Estat. Tots ells, han demostrat la importància de la classe treballadora per a garantir el funcionament de la nostra societat.

Tots dos sindicats consideren que la pandèmia ha posat de manifest una realitat: la salut laboral és indissociable de la salut pública. De fet, els contagis en l'àmbit laboral i en els desplaçaments vinculats han estat importants vectors de propagació del virus.

Han quedat en evidència, les polítiques que pretenen prioritzar els beneficis empresarials sobre altres drets prioritaris com és són la salut i el treball, en unes condicions dignes. Així, les polítiques d'austeritat imposades per a abordar la crisi de 2008 van arrasar els drets socials i laborals. Fruit d'aquestes retallades es van delmar els serveis públics, que ara es revelen imprescindibles, com la sanitat pública. També es van reduir les inversions en prevenció de riscos laborals en les empreses i de finançament de polítiques públiques actives en matèria preventiva.

La conseqüència va ser clara: pitjors condicions de treball, major precarietat laboral, i un repunt, en l'última dècada dels accidents de treball, i de les malalties professionals, encara que continua existint una infradeclaració d'aquestes.

La prevenció és un dret, no un negoci

En el manifest les organitzacions sindicals destaquen que, des de l'aprovació de la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, fa 25 anys, s'ha desvirtuat la prevenció i, en molts casos, s'ha contemplat com un negoci, no com un dret, en externalitzar-se la seva gestió. A més, s'han evidenciat també els buits institucionals i l'escassa actuació pública per a regular mínimament "el mercat de la prevenció" i acabar amb la seva mercantilització.

Així, encara que els serveis de prevenció, són indispensables per a l'organització de les activitats preventives en les empreses, en molts casos, han mostrat limitacions per a minimitzar les exposicions al virus. El paper dels serveis de prevenció aliens ha estat escandalós, ja que no han desenvolupat, ni abans, ni per descomptat ara, una veritable prevenció en les empreses, sinó que s'han limitat a tramitar la documentació requerida amb la finalitat de complir, a efectes merament formals, amb la normativa.
Algunes demandes:

Tant CCOO com UGT consideren que per a aconseguir la plena integració de la salut laboral en la salut pública és precisa una major coordinació entre els departaments de sanitat i de treball tant en l'Administració General de l'Estat, com en les Comunitats Autònomes. No obstant això, en lloc de reforçar les institucions que haurien de liderar aquest procés, com l'Institut Nacional de Seguretat i Salut en el Treball, s'ha reduït la seva plantilla.

A més, l'escassetat d'inspectors de treball, Espanya té una de les ràtios més baixa d'Europa, ha dificultat en gran manera l'atenció a les denúncies que persones treballadores i sindicats hem presentat.

A això s'afegeix un altre obstacle: el criteri seguit per l'Organisme Estatal de la Inspecció de Treball i Seguretat Social, que ha renunciat a paralitzar activitats per risc greu i imminent de contagi davant el coronavirus o a proposar sancions en una majoria de situacions.

Malgrat totes aquestes barreres tots dos sindicats continuaran treballant per a afrontar aquesta crisi sanitària i continuaran denunciant on calgui i exigint el compliment de la normativa en matèria de prevenció de riscos laborals. En aquest sentit, remarquen l'acció dels milers de delegats i delegades de prevenció i els comitès de seguretat i salut.

Finalment, assenyalen que després de la Covid-19 la salut i la seguretat de les persones treballadores ha de convertir-se en un eix central en les relacions laborals i en les polítiques econòmiques. Per a això, és necessària la capacitat de mobilització del conjunt dels treballadors i treballadores. No podem consentir que el sistema econòmic es contraposi a l'important, que és la salut i la vida de les persones treballadores.

Font: CCOO

Etiquetes de comentaris: , , , ,



Més articles




Segueix-nos

Comparteix

Tw
Fb

Tradueix


edita

Comunistes de Catalunya

Comunistes de Catalunya


Les coses són senceres allò que aparenten, i darrera d'elles... no hi ha res.

Jean-Paul Sartre